La Pilarín va néixer a la plaça de la catedral de Vic el 21 d'abril de 1941, en plena postguerra espanyola. Fou una nena malaltissa, amb freqüents crisis d'acetona que li permeteren quedar-se a casa i dibuixar.Aquesta passió de seguida va despuntar amb molta força en ella juntament amb la seva tafaneria, capacitat d'observació i simpatia. Té uns antecedents artístics poderosos, com ara el seu besavi Joaquim Vayreda, pintor i fundador de l'Escola de paisatge d'Olot, i tota la seva família, molt sensibilitzada per les arts, que ajudaren! la Pilarín a dibuixar des de molt petita, i això li donà la seguretat d'il.lustrar, sense dubtes, amb naturalitat i il.lusió.
Va estudiar a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, a Barcelona, de l'any 1959 al 1964, en ple franquisme. Guarda molt bon record dels companys que va tenir i dels professors, tot i el sistema academicista imperant, la manca de mitjans i la poca llibertat artística que comportaven aquells anys grisos a Barcelona. Els anys de joventut a Barcelona els compaginava amb els estudis d'art i les seves col.laboracions amb el moviment catolicoprogressista. Vivia a casa d'uns avis cosmopolites, que li permeteren descobrir un món nou, lluny de la seva estimada, però més tancada, Vic, per la qual cosa va ser una persona privilegiada en aquells anys en què poques dones tenien la sort de poder estudiar per tenir una carrera professional.
Fou en aquella època també que prengué consciència del fet nacional català. A través de la seva obra ha difós la cultura i la història de Catalunya, amb la qual ha adquirit un compromís que la converteix en una importantíssima promotora de tot el que és català a través dels seus dibuixos, cosa que ha ajudat els infants de tot Catalunya, durant generacions, a estimar i entendre el seu país.
L'any 1965 es casà amb Joan M. Sala i tingué quatre fills. Tot i el canvi de vida que això suposava no va deixar de treballar, i la seva família sempre ha estat una font d'inspiració que avui continua amb els seus néts.
Els orígens professionals de la Pilarín es remunten a l'any 1964, , que va començar a col.laborar amb la popularíssima revista Cavall Fort, amb la qual encara col.labora, i fou, i és, un punt de referència de la seva carrera, que al llarg dels anys ha estat extensíssima.
El primer llibre infantil que publicà fou El meu pardal, l'any 1964, de l'Editorial La Galera, amb el suport de la pedagoga Marta Mata.
A partir d'aquí no ha deixat d'il·lustrar llibres, més de 600, traduïts a diversos idiomes i no ha deixat mai d'estar al servei d'un text i d'uns autors amb els quals ha aconseguit crear una gran obra.
També al llarg de tots aquests anys, a més de llibres, ha il·lustrat cartells, portades, articles, acudits, concursos, auques, tríptics, nadales, calendaris, postals, felicitacions, participacions de casament, recordatoris de comunió... Ha fet escultures, murals, ceràmica, aparadors, nines, objectes per a la llar, joies, jocs... Ha decorat robes, llibretes, capses, guardioles....
També ha fet dibuixos animats, teatre en CD-ROM, jocs per a Internet...
I mils de quadres que li han encarregat o ha fet per galeries d'art. Això suposa que la Pilarín posseeix una cultura molt àmplia.
Va ser a partir de l'any 1980 que comença a col.laborar amb la Galeria d'Art El Carme de Vic fent-hi exposicions de quadres. A partir d'aquí exposa a moltes altres galeries i institucions i, aquesta tasca, permet a la Pilarín dibuixar sense ser esclava de cap text, podent expressar-se lliurement com a artista.
Els seus dibuixos tenen un estil propi que no presenta mai el dubte de l'autoria. Estan fonamentats en el tòpic, que ajuda els nens a entendre el món, per això la bruixa va de bruixa, el rei de rei i tothom expressa clarament el que és.

A través de la seva gran cultura ajuda! l'infant a entendre les beceroles de la cultura i l'art, la història i els personatges importants.... que tant li serviran quan sigui adult i, baixa la història i la cultura del pedestal dels llibres i dels museus, i la posa al servei dels infants.
En els seus dibuixos aconsegueix que tothom sigui protagonista i que tracti el tema que tracti transmet una imatge positiva del món.

És tan popular que duen el seu nom una escola a les Fonts de Terrassa, una plaça a Vic i una Biblioteca a Santa Coloma de Cervelló.
Cada any va a unes 70 escoles a explicar als nens quina és la seva feina. Fa cursos, xerrades, pregons, tallers...

Li han concedit el Premi Serra d'Or i la Creu de Sant Jordi.

Col·labora en la premsa local amb acudits.

I a més és una gran viatgera. Ja de ben petita va tenir la sort de viatjar amb la seva família i durant la seva vida ha visitat països d'Europa, Àsia, Amèrica i Àfrica.
Ha conegut personatges tan importants com el papa Juan Pau II o el rei Joan Carles I.

Totes aquestes experiències han estat molt enriquidores per al seu treball; li han servit de documentació per poder plasmar tota la realitat amb la màxima veracitat, perquè la Pilarín no s'inventa res.

La Pilarín és una gran treballadora; dibuixa al voltant de 14 hores diàries, això li ha permès acumular aquesta immensa producció de milions de dibuixos.
Tot i que com a il·lustradora pot dibuixar en blanc i negre, ja que la seva silueta és prou categòrica perquè no necessiti color, normalment fa ús del color.
Utilitza una tècnica mixta, el traç amb plomí i tinta negra xinesa, el color amb llapis que després són aquarel.lats a l'aigua o directament l'aquarel.la. Mai pren apunts, dibuixa directament i rarament corregeix o llença un dibuix.

La Pilarín no para mai de dibuixar per a tothom, i encara té molta feina per fer.
*(resum de la biografia feta per M. Angels Ferrer del llibre Pilarín, la Força de la il.lusió d'Editorial Mediterrània)